Camins per trobar la teva vocació

Camins per trobar la teva vocació

28/04/2016  |  Coaching

La majoria de les persones al llarg de la nostra vida, independentment de l’edat que tinguem, ens hem preguntat alguna vegada quina és la nostra vocació. Quin és el meu principal talent? Què és el que se’m dóna bé? Quina seria la meva feina ideal? O, fins i tot, des d’un punt de vista més espiritual: quin és el meu projecte de vida? Què he vingut a fer en aquest món?

La resposta a aquesta pregunta no sempre ens resulta fàcil de trobar. Tots somiem amb una feina que ens agradi, que ens ompli i que realitzar-la sigui quelcom paregut a  no treballar. Desgraciadament la realitat acostuma a ser diferent. Molta gent treballa en feines en les quals no se senten realitzats en absolut, no han trobat la seva vocació, s’han convertit en autòmats, o bé s’han perdut pel camí.

Com puc detectar quina és la meva vocació?

Abans que res val a dir que no existeix una franja d’edat determinada en la qual haguem de trobar la nostra vocació. Algunes persones poden trobar-la molt aviat, essent estudiants per exemple, i enfocar tota la seva  formació i projectes cap a la seva vocació. D’altres la poden trobar molt més tard i redirigir la seva vida cap a un nou objectiu després d’haver estat realitzant altres tasques no estrictament vocacionals.

No hem d’associar el fet de tenir una vocació a quelcom grandiós com ara ser missioner a l’Àfrica o recórrer tot el món amb bicicleta. Òbviament això seran opcions per a algunes persones, però en aquest article es pretén abordar el tema de la vocació com a la passió de fer allò que ens agradi i convertir-ho en la nostra professió. Si ens apassiona ensenyar podem ser mestres, si en apassiona cuinar podem obrir un restaurant i si ens apassiona el món del motor podem ser pilots de Fórmula 1 o mecànics en un taller, per posar uns exemples. Qualsevol feina ens farà sentir realitzats si ens apassiona la tasca que fem.

Trobar la nostra vocació i detectar els nostres talents ha de ser una cosa natural, no ens hem d’angoixar si encara no ho tenim clar. La clau és provar i experimentar. D’altra banda la passió de la nostra vida pot ser només una i mantenir-se immutable al llarg del temps, o en poden ser diverses, que vagin canviant durant la nostra vida, o fins i tot tenir-ne vàries a la vegada. Tot és possible i no hem de renunciar a res si sentim la crida vocacional.

Què he de fer mentrestant?

És fonamental aprendre les eines que ens serviran per desenvolupar tot el nostre talent. Parlo d’aquelles habilitats que ens seran útils amb independència del què el futur ens pugui portar:

  • Aprèn a ser tolerant, assertiu, proactiu, disciplinat i perseverant: aquests valors  conformaran el teu caràcter i t’acompanyaran al llarg de tota la vida. Cultiva’ls.
  • Crea i amplia la teva xarxa de contactes: disposar d’una àmplia xarxa de contactes pot marcar la diferència. Ens servirà com a pont entre nosaltres i el nostre destí.
  • Forma’t i aprèn llengües estrangeres: vivim en un món globalitzat. No et quedis amb el que ja saps. Amplia el teu coneixement amb llengües estrangeres i se t’obrirà un ventall de noves possibilitats.
  • Viu experiències enriquidores: apunta’t a fer coses noves quan tinguis ocasió. Aquest pot ser un bon punt de contacte amb la teva passió. Fins que no ho provis no ho sabràs.
  • Relaciona’t amb gent del teu entorn: forma part de la comunitat esportiva i associativa del teu poble. Això t’ajudarà a ampliar la teva xarxa de contactes, et donarà visibilitat i el millor de tot... Faràs amics!