Com despertar la motivació per assolir l’èxit acadèmic

Com despertar la motivació per assolir l’èxit acadèmic

25/05/2016  |  Coaching

Sovint en l’àmbit educatiu se senten frases com “El temari m’avorreix!”, “És que no sé perquè estudiem això!”. Qui no les ha sentit o, fins i tot, dit en algun moment de l’etapa d’estudiant. En aquesta nova entrada al blog vull reflexionar sobre alguns aspectes que porten pas a pas cap a l’èxit i que dirigeixen cap a un pensament i manera de fer que defuig aquests tipus de frases.

Aprendre és un procés cognitiu complex i exigeix d’un compromís actiu per part de l’individu. Com tot procés, necessita d’una adquisició gradual i progressiva per anar solidificant conceptes i fer una base entrellaçada que sigui sòlida per tal de forjar coneixements.

Tant en el camp de l’aprenentatge com social, cada ment i individu necessita i té aprenentatges diferents. És per aquest motiu que s’ha d’esbrinar les competències i capacitats de cada alumne per tal que tingui efecte en la seva voluntat d’aprendre. És a dir, saber quins aspectes motivar i gestionar tant els fracassos com els èxits de manera que aquests resultats serveixin d’impuls per alimentar la motivació.

Podem entendre la motivació com un mecanisme que ens porta cap a l’èxit, però ben bé no és així. Es tracta d’un mecanisme de retroalimentació, ja que no és exactament que la motivació ens faci rendir, sinó que l’èxit alimenta la motivació i aquesta facilita l’obtenció de l’èxit.

Gestionar els èxits i els fracassos en l’etapa escolar és un altre ingredient que porta cap a la motivació de l’alumne. Molts cops quan els alumnes senten que l’activitat escolar és absorbent i treballen amb esforç cap a la consecució d’un objectiu, no importa que el nou aprenentatge sigui difícil. Tanmateix, hi ha vegades que el treball se’ls fa pesat, tenen temor al fracàs i sentir-se avergonyits davant els seus companys. És en aquest moment quan desisteixen i comencen a ocupar el temps en activitats que troben més atractives i això provoca el disgust dels pares. També trobem el cas d’alumnes que, en un altre extrem, la motivació flaqueja quan aconsegueixen un èxit amb facilitat.

La gestió dels casos exposats anteriorment rau en exercitar habilitats per mantenir-les en bon estat. La constància i la voluntat d’assumir i superar riscos i nous reptes, fan l’individu més exigent i evita que davant un fracàs reiterat es perdi la motivació i no el gestionin cap a una renúncia i abandonament del compromís per evolucionar en l’aprenentatge.

Els joves han de saber per quina raó estan aprenent i quin profit en trauran a llarg termini, és a dir, marcar fites coherents i tangibles. La seva motivació per aprendre va lligada a les ganes d’evolucionar en una societat i saber quin camí escollir. Així doncs, cadascú és únic i determina amb els seus actes un futur diferent, per tant han de trobar eines i punts de referència per definir punts d’ancoratge i consolidar el seu projecte vital. La motivació i l’autoconeixement dels punts forts i dèbils, així com saber que no són fixos i es poden incrementar, són claus per afrontar nous reptes i objectius més alts.

Els estudiants necessiten confiar en la seva capacitat per manegar les situacions, anar aprenent amb el recolzament i associar esforç amb èxit tenint en compte els seus recursos. Gaudir d’una segona explicació, el canvi o ampliació d’eines i materials disponibles, saber discernir entre una societat de la informació massificada que, molts cops, desinforma; són variables que marquen la diferència en l’aprenentatge.

A banda d’aquests factors, cal afegir que l’aprenentatge cooperatiu en lloc del competitiu, l’estudi personalitzat cap a l’alumne, conèixer i aprofundir en les destreses individuals, tenir les eines adequades i saber-les entendre porten cap a la motivació i, per tant, assolir l’èxit desitjat.

A Pas a Repàs els anys d’experiència m’avalen per tal de gestionar els èxits i fracassos dels alumnes. Contacta amb mi si vols rebre més informació.