Com fomentar la creativitat en els alumnes

Com fomentar la creativitat en els alumnes

26/06/2017  |  Tècniques d'estudi

Els nens d'avui requeriran capacitats, destreses, actituds i informació que encara no podem imaginar. En aquesta nova societat, la riquesa fonamental serà el coneixement, i aquests canvis requeriran alts nivells d'inventiva i creativitat.

A l'escola, es treballa suficientment la creativitat en els infants?

La creativitat és un concepte important, però és una qualitat que es perd amb els anys. Nombroses investigacions assenyalen que la creativitat dels nens decreix amb els anys de permanència en el sistema educatiu, de manera que la curiositat i la recerca creativa dóna pas, amb els anys, a comportaments més rígids. Això és degut a què els adults penalitzem l'error, també en l'escola i en l'educació, i així és com els nens s'allunyen de les seves capacitats creatives.

Així doncs, ens trobem amb una paradoxa entre escola i treball: l'escola retalla la creativitat, però en l'àmbit professional el que es demana és, precisament, creativitat. Noves idees, diferents solucions.

Els nens i nenes tenen un gran potencial creatiu però les escoles, en general, no generen un ambient ni proposen activitats que posin en marxa l'ús de la creativitat.

Cal generar espais i ambients on els infants trobin eines i recursos per a desenvolupar tot el seu potencial creatiu, des de la llibertat, el respecte i la no imposició. La societat tecnològica en continu avanç precisa de ciutadans que tinguin competències i capacitats per al canvi i que responguin a les necessitats d'aquesta societat. Això implica un elevat nivell de creativitat.

El fet d'educar per a la creativitat requereix del professorat certes habilitats i competències.

És possible que a les escoles hi hagi dèficit de creativitat per part del professorat i això es veu traduït en una falta de propostes creatives. Les activitats solen estar molt planificades i programades i falta sortir de la zona de confort per a acostar-se a un ensenyament menys rígid i més creatiu.

Educar per a la creativitat implica posar en marxa una sèrie de mecanismes, com ara fomentar l'auto-visió creativa dels alumnes, identificar les habilitats creatives dels infants, i fomentar la creativitat a partir del desenvolupament d'activitats com la curiositat.

Els mestres i professors han de fomentar el pensament crític i creatiu a l'aula i utilitzar una gran diversitat d'eines pedagògiques. Ja s'ha demostrat que com més creatiu és el procés d'aprenentatge, més significatiu es torna, a més d'afavorir l'adquisició de nous continguts.

La creativitat és l'eina renovadora del present i del futur.

Els nens són una font immensa de creativitat i d'il·lusió. Educar-los és una tasca complexa que no només rau en el coneixement, sinó també en l'actitud, i aquesta va més enllà dels límits de l'escola, ja que es projecta a la societat.

Per tant, resulta essencial potenciar en els alumnes l'empatia, la visió crítica, l'argumentació de les opinions i l'expressió d'allò que senten. La creativitat i l'enginy són fonamentals, perquè ens trobem en un món que canvia a un ritme trepidant. La novetat és un valor a l'alça en el mercat contemporani, on es parla molt sovint de la innovació i la emprenedoria.

Hem de fomentar la competència global necessària per al present  i futur per tal que els nens s'adaptin ràpidament als canvis que sorgeixen, associïn idees de manera creativa, innovin i treballin al servei del benestar comú i, en definitiva, millorin la societat en que vivim.

Per poder fer efectiva aquesta nova educació cal atreure a la professió docent els perfils més emprenedors i creatius. El mestre necessita capacitat d'innovació, col·laboració i també un alt grau de comprensió emocional i empatia.

Es tracta d'abandonar progressivament l'actual sistema escolar, dissenyat i concebut per a l'economia industrial, en favor d'un sistema que faci aflorar el talent de cada nen i la seva creativitat.

I és que no tots els alumnes són iguals i, per tant, no tots aprenen igual ni destaquen en els mateixos àmbits. La teoria de les intel·ligències múltiples defensa que no hi ha una intel·ligència única i mesurable, sinó que n'hi ha com a mínim vuit: lingüística, logicomatemàtica, física, musical, científica, intrapersonal, interpersonal i espacial. I cap d'aquestes àrees no és superior a les altres.

En aquest sentit la funció principal de l'escola hauria de ser  «ensenyar a aprendre», i no focalitzar l'atenció de manera especial en les intel·ligències lingüística i matemàtica, sinó donar eines per desenvolupar aquestes intel·ligències que cada persona tindrà més o menys desenvolupades.

Impulsar la creativitat a l'aula no té perquè ser un procés complex. L'equip docent pot optar per un redisseny complet de l'espai físic o pot replantejar els temps d'aprenentatge i planificar moments de reflexió creativa amb els alumnes.